Al Camp d’Elx existeixen importants mostres de patrimoni etnològic, elements, en bona part, desconeguts per la població i, per tant, ni valorats ni protegits – de facto - com caldria. Des de construccions, com la pròpia casa de camp -amb porxada a mig dia i corrals al nord- i, en el seu cas, dependències annexes (almàsseres, porcateres, aljubs…), fins a séquies, *azarbes, assuts, tallamars, basses de cànem o béns mobles… Denominacions que a penes reflecteixen una mostra de la riquesa patrimonial tangible (també està la immaterial…) de les partides del sud del terme, poblades i transformades –com és sabut- des d'antic. Vegem:

Situats perpendicularment sobre el curs del Vinalopó, els assuts coneguts com *dels Moros, d’*Argamassa i *dels *Comuns es van construir amb la finalitat d'aprofitar les aigües d'avinguda que circulessin per la rambla. Es tracta de regs de *boquera, aprofitament de l'aigua característic de zones àrides i semiàrides que consisteix a «derivar dels llits de les rambles les aigües d'avinguda per a beneficiar, amb això, a predis pròxims als seus llits»[1]. Aquestes infraestructures hidràuliques romanen en un lamentable estat de conservació, a l'espera de recerques que llancin llum sobre la seva construcció, funcionament, beneficiaris, etc.

Quant a les basses de cànem, fins fa uns anys, fins i tot sobrevivia, si més no, un reduït número d'elles en el nostre terme. Però, per a què servien aquestes basses? Després del seu sega i posterior assecat, a l'estiu, els feixos de cànem s'emportaven a unes basses en les quals se submergien durant un temps variable fins que, en estovar-se, les fibres quedaven separades de les tiges i el cànem, segons la terminologia utilitzada, quedava «cuit» o «al punt». Posteriorment, es treia de la bassa (es «desembassava») i es deixava assecar; transcorreguts uns dies, una vegada ja sec, tenia lloc el *agramado, que consistia a fer fallida els feixos amb les *agramadoras, activitat amb la qual finalitzaven els processos agrícoles d'aquesta planta[2].

Fa anys (2007-2008), integrat en el Projecte *Wadi, en el Departament de Ciències de la Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d'Alacant, vaig tenir l'oportunitat d'inventariar un total de vuit basses disperses pel Camp d’Elx (tres a Puçol, dues en *Asprillas i altres tres repartides entre *Algoda, Matola i *Alzabares Baix), xifra que, amb tota probabilitat, es trobava per sota de les llavors existents i que, en qualsevol cas, convindria revisar en l'actualitat.

D'altra banda, les partides rurals de la nostra serra presenten alguns elements diferents, com la mateixa arquitectura de les cases –amb l'existència també de cases-cova en alguns punts-, murs i altres construccions de pedra en sec, forns, assuts, pedreres o «mines d'aigua», entre altres que podríem esmentar. Un patrimoni, igualment, desconegut i amenaçat, tenint en compte la seva pèrdua de funcionalitat i de la seva, d'altra banda, difícil encaix en els nous usos d'alguns paratges, utilitzats com a espai per a la pràctica esportiva, en la qual la bicicleta està assumint un protagonisme que ja ha tingut el seu reflex en els mitjans[3]. Pròximament, a més, es preveu la construcció d'un càmping denominat ecològic en la pedania de Santa Ana, territori que, segons la premsa, «sortirà del no-res» gràcies a aquest projecte empresarial…

Autor: Rafa Martínez, director del Projecte *Pusol.

[1]Morales Gil, A. i Box Amorós, M. (1986): «L'aprofitament de l'aigua i els sòls en un domini semiàrid: la conca del Barranc Blanc, Agost (Alacant)». Recerques Geogràfiques, núm. 4, p.7.

[2]Els treballs del cànem es poden observar cada any a Callosa de Segura i Redovà, municipis que, amb motiu de les seves festes patronals, a l'agost i setembre respectivament, organitzen exhibicions sobre aquells, protagonitzades, sobretot, per antics treballadors i treballadores. Pel que respecta al procés d'obtenció de la fibra del cànem, vegeu: Albert Lucas, R. F. (1989): La indústria del cànem a Callosa de Segura (Alacant). Catalogació i estudi d'utillatges i altres productes derivats d'aquesta indústria artesanal. Alacant, Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», Diputació Provincial d'Alacant, p. 40-65, principalment.

[3] En l'estiu de 2019, dos mil ciclistes van protestar enfront de l'Ajuntament expressant el seu desacord amb les sancions imposades pel *SEPRONA, al circular per terrenys forestals del municipi. Dos mil… (<www.elche.es> [Consulta: 02/02/2021]).